Vet ací que una vegada, en un dia fred però asoleiat de desembre, en un troset de cel perdut en mig del mar, un petit núvol de no gaire més de 2 pams va aparèixer del no-res. De fet, era un núvol tant petit que fins i tot les gavines que per allí volaven s'aturaven estranyades per donar-hi un cop d'ull, pensant que no fora una nova espècia d'ocell sense ales i fet de borrissol.
Tot i l'estranya mida i situació del núvol, el més curiós d'aquest era la seva tripulació: 9 gotetes flamants, llises i vestides de boira fina que acabaven de condensar-se en aquell núvol inhòspit.
Com és sabut arreu, l'anar i venir de les aigües és un que-fer cíclic que al llarg dels anys s'ha acabat convertint en un que-fer rutinari: seure en el núvol, esperar el canvi oportú dels vents, deixar-se lliscar d'entre els filament d'aire i boirina, precipitant-se al buit, aterrar sobre terra o aigua, filtra-se, congelar-se, re-evaporar-se... i així amunt i avall, recorrent tots els racons i camins del planeta sense més descans que els minuts, hores o dies previs a la següent precipitació.
Al principi dels temps però, quant les aigües del món encara eren joves i conscients, aquests moment en els que cavalcaven totes juntes els cels es convertien en les estones més excitants i bulliciosos de tot el cicle. Els milions de gotes celebraven la retrobada amb les seves relatives tot explicant-se històries i aventures que havien viscut en els seus viatges, compartien experiències i sensacions, donant entre totes forma al món mentre s'espolsaven algun bri d'herba o algun granet de sorra enganxat a la humida solapa.
A mida que anaven passant els segles i les aventures, les retrobades s'anaven fent més silencioses. Any rere any, les gotetes anaven perdent aquella il·lusió amb la que es solien retrobar i poc a poc els relats de les aventures eren més escassos i esquemàtics, fins al punt que, una a una, les veuetes abans animades i sàvies de les gotes es van anar apagant, fins que totes elles convertiren la seva vida en un transit continu i rutinari, cec i sense sentit.
Les nou gotetes s'estaven silencioses, muntades en aquell nuvolet minúscul, cada una d'elles immersa en un estat d'abstracció profunda, sense consciència del seu entorn ni i de l'excepcionalitat del moment de soledat, tenint en compte el volum habitual dels núvols, carregats sempre amb desenes de milers.
Va ser una de les gavines curioses que, al arrancar el vol de nou després de comprovar la raresa d'aquell petit núvol, va provocar una saxejada inesperada, un moviment brusc que provocà un terrabastall dintre el núvol. Les viatjeres van rebotar d'una cantó a l'altre, xocant i esquitxant-se les unes a les altres!
Tot plegat va resultar en nou gotes enfadades i marejades que es van començar a escridassar les unes a les altres
Gota 1 - Ei! Surt de sobre meu, què no veus que m'estàs mullant la jaqueta!
Gota 2 - Però que dius tu de mullar!? ...Ep tu, compte amb la meva cua!
Gota 3 - Ai, ai, perdona, jo no volia... ha estat aquesta sacsejada que m'ha fet caure cap aquí i aleshores...
Gota 4 - Prou, prou! Recoi, ja m'he tornat a decomptar!
Gota 1 - Descomptar? Descomptar de què?
Gota 4 - Doncs de contar els dies que feia que no em descomptava, vès!
Gota 5 - Perdoneu però, que heu vist les meves ulleres per aquí?
Gota 6 - És això que em flota a la panxa...?
Gota 2 - Escolteu, alguna de vosaltres sap on som?
Gota 7 - Segons els meus càlculs ens trobem en algun lloc entre Àsia i Oceania, i tenint en compte la pressió ambient i la fluctuació de la temperatura probablement som a...
Gota 8 - Per els 7 mars salats, vols fer el favor de callar setciències, però si no en tens ni idea, al igual que cap de nosaltres... Ai ai ai...Ja veuràs quin nyanyo que em sortirà...
Gota 7 - Que tinguis el cervell aigualit i ple de sal no és cosa meva sabatota, de fet sí que se...
Gota 9 - Va, va, hi hagi pau... Caram, això està molt vuit... Que ens hem oblidat de saltar quan tocava potser?
Gota 7 - Això és impensable, de fet sembla més que hi ha hagut alguna variació atmosfèrica i ens hem extraviat en alguna corrent d'aire que ens ha separat de la multitud.
Gota 8 - Jo m'inclino més a pensar que ens hem quedat adormides i no hem saltat a l'hora...
La discussió es va anar apagant a mida que totes elles tornaven al seu lloc, i el mal humor es va convertir de seguida en una conjunt de converses i disculpes creuades entre elles. La sacsejada però, havia deixat alguna cosa més que macadures i marejos. De cop i volta, i després de parlar durant una estona, les gotes van començar-se a preguntar les unes a les altres sobre les seves anades i vingudes... cap d'elles era capaç de recordar.
Totes elles, inquietes, van començar a fer un exercici de memòria dels seus últims viatges i dels no tant últims... No recordaven res, tan sols semblaven compartir un record borrós dels dies on totes elles es coneixien i s'explicaven les aventures a lloms de grans núvols curulls de gotes intrèpides... Què se n'havia fet de tot allò...
Una de les gotes, de seguida va decidir que allò no podia ser, i és que quin sentit tenia el món i la seva vida sense memòria!?
Gota 9 - Escolteu, he tingut una idea. Ja que sembla que cap de nosaltres recorda res dels dies passats, us proposo que comencem de zero aquí i ara. D'ara en endavant, obrirem de nou els ulls i tornarem a viure conscients, i la pròxima vegada que ens condensem, ens reunirem en aquest troset de cel i ens explicarem les aventures viscudes, refent de nou les nostres passes tot redescobrint els racons més remots! Què us en sembla...?
--------------------
I aquí és on hi jugueu vosaltres. Aquest blog serà l'espai de trobada, l'espai on les gotes es retrobaran i compartiràn experiències, aventures i desventures, tot explicant els seus viatges a través del món, dotant de nou el cicle de sentit i vida a través de contes i histories dels seus múltiples viatges.
